10. L’Aiguabarreig

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

distància

Punt de l’itinerari

Observeu que…

0 m

Comencem la sortida a la rotonda situada a l’entrada de la població, on podem estacionar el vehicle davant del restaurant Pas de l’Ase. Des d’aquí caminem per la vora esquerra de la rotonda en direcció sud, seguint el camí asfaltat i descendent que es dirigeix vers el riu Siurana.

A mà dreta queda la carretera C-12 (eix de l’Ebre), mentre que a mà esquerra terrenys de cultiu d’olivers i horta.

100 m

A l’esquerra trobem un camí que es dirigeix cap a terrenys de cultiu, l’Horta de Llinars, però naltros no amollem el camí pel que anem i seguim recte.

200 m

Trobem una sèquia de reg que travessa el camí asfaltat gràcies a un sifó.

250 m

Més endavant trobem un camí de terra que travessa perpendicular el nostre, que prové dels Balitxans i que transcorre paral·lel al Siurana.

Des d’aquí podem veure la llera del riu Siurana davant nostre, conreus i vegetació de ribera.

300 m

El camí asfaltat s’acaba i entrem a la llera del riu Siurana.

Durant la major part de l’any este tram de riu baixa sec o ho fa de manera subterrània, ja que el seu sòl es troba format per balastre i l’aigua s’infiltra amb molta facilitat. A causa d’això, en els pobles del tram baix del Siurana el riu rep el nom de Riguera.

A mà dreta podem observar l’antic pont de la carretera que creua el riu.

ACTIVITAT 1: QUÈ ENS DIUEN ELS CÒDOLS?

700 m

Desfem un trosset de camí fins trobar el que ve paral·lel a la Riguera. Girem a l’esquerra i passem per sota els dos ponts de la carretera, el vell i el nou. Ens dirigim cap a l’Ebre, camí que rep el mateix nom de la partida del terme, el Camí de les Mitjanes.

En tot moment, a la part esquerra del camí veiem la presència del Siurana, mentre que a la dreta horts i cultius fruiters. Sense amollar el camí, de mica en mica ens endinsem al bosc de ribera. Depenent de l’època de l’any, haurem de creuar les aigües d’una sèquia que retornen al riu.

ACTIVITAT 2:ELS DETECTIUS DE LES FORMES

950 m

Caminant pel mateix camí arribem a l’aiguabarreig del Siurana amb l’Ebre., indret anomenat la Véntola, fent al·lusió al mas de la Véntola, que es troba situat damunt el talús que les aigües han excavat.

Aquí l’aigua de l’Ebre s’endinsa a la llera del Siurana, quedant unes aigües estancades on és habitual la proliferació d’algues. En aquest indret observem plantes pròpies de llocs entollats i, si restem quiets i en silenci una estoneta, tota una sèrie d’aus de ribera i de llacuna.

Davant nostre veiem el pont del tren que travessa l’Ebre.

PI 1: Observació i escolta d’ocells.

1150 m

Retrocedim una mica pel mateix camí fins trobar-ne un altre de perpendicular a l’esquerra, que emprenem.

Este camí passa pel mig de cultius agrícoles abandonats, on podem observar com la vegetació autòctona de la zona està repoblant l’indret.

1250 m

Seguim recte fins topar amb el camp de futbol de la població. El flanquegem per l’esquerra fins trobar una gran freixera. Prenem el camí asfaltat que allí comença per acabar uns metres més endavant amb el pas de barca sobre l’Ebre.

Ens serà fàcil apreciar el mur de terra que separa el propi camp dels terrenys d’horta, que queden més elevats, i que prou vegades ha salvaguardat d’avingudes d’algun dels dos rius.

1450 m

El pas de barca.

PI 2: Pas de la barca

Des d’antic, una barcassa formada per dos llaüts ha servit de tret d’unió entre les dues riberes. Actualment però, aquesta no creua el riu.

A l’altra banda de ribera observarem tot un conjunt de masos habitats, les Sénies, i al fons la Foig, cinglera on podem observar un pany de paret encalat que ha servit per indicar l’hora. Quan allí s’hi projecta l’ombra, són les 12:00 h.

1650 m

Des del pas de barca, passem per la zona de lleure, restant a l’esquerra el riu i l’embarcador, i una mica més endavant, a la dreta, la zona d’acampada lliure, per així girar a l’esquerra fins a trobar un bloc de roca que s’alça sobre l’Ebre, la roca de Perot.

Just a l’inici, trobem un plafó explicatiu sobre el camí de Sirga, camí per on els llaguters passaven estirant sirgues lligades a les embarcacions en cas que el vent no bufés prou per a permetre el moviment dels llaguts amb vela.

Un cop a la Roca, es pot pujar sobre seu i observar les restes d’un niu de metralladora de la guerra civil de 1936-1939.

Des d’aquí també serà fàcil entreveure aquest indret com un port fluvial natural, aprofitant la protecció que la roca ofereix en aquesta raconada, i que fou emprat per a carregar i descarregar productes que es comercialitzaven pel riu, com el cereal i el vi.

PI 3: La roca de Perot

2300m

Ens dirigim cap a la vila seguint el carrer que creua la C-12 i que deix les piscines a la dreta i la nova zona de barbacoes a l’esquerra. Passat el pont trobem les pistes municipals i més endavant el carrer del Centre. Girem a mà dreta per trobar-nos uns metres més endavant amb una palmera; des d’aquí prenem un carrer que fa baixada, la Ronda de l’Ebre, per anar a trobar una placa situada en un magatzem que indica que fins allí va arribar una riuada de l’Ebre (part esquerra del carrer).

Just davant de les piscines, i en direcció al pont que creua la carretera, trobem uns plafons informatius sobre la formació geològica de la zona, el camí de Sirga, la Guerra Civil i el bosc de ribera.

Dins la població, podem notar l’arquitectura senzilla i austera dels poble de la Ribera d’Ebre.

PI 4: Nucli Garcia

3000 m

Girem a l’esquerra pel primer carrer que trobem fins trobar la plaça dels Caiguts, on emprenem l’avinguda del Priorat. Passades les instal·lacions de la cooperativa agrícola deixem la carretera que es dirigeix a El Molar. Agafem un camí asfaltat, el camí de la Plana, que surt a la dreta. Al cap de pocs metres, este té una bifurcació a la dreta, la Carrerada, que emprenem, i seguim descendint fins trobar una bassa d’emmagatzematge d’aigua d’un antic molí fariner, el molí de la Farina.

Per l’avinguda del Priorat, podem entreveure que les cases són de mida més gran que les de dins la població, i tenen una arquitectura molt semblant les unes amb les altres, ja que es van construir durant els anys 50 del segle XX.

PI 5: Molí de la farina

El Molí de la Farina, actualment en desús i enrunat, però del que encara en podem observar la façana anterior i posterior, fou un edifici de cabdal importància per l’economia de la vila, el qual va pertànyer al Comú de Garcia i va ser desamortitzat a mitjans del segle XIX.

3650 m

Deixem el molí i seguim per la Carrerada fins trobar el camí de l’Horta de Llinars, que agafem en direcció a la població.

Este darrer camí transcorre planer i tranquil entre hortes i fruiters, des d’on podem apreciar una bonica estampa de Garcia i de l’entorn que el rodeja. Caminem per aquí fins arribar al lloc d’inici.

 

GLOSSARI:

Amollar: deixar anar.

Balastre: graves i còdols.

Este: aquest.

Naltros: nosaltres.