9. L’home i el bosc a les muntanyes de Prades

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Distància

Punt de l’itinerari

00

Sortim de l’àrea de lleure de la Font de la Teula, també coneguda com antiga colònia Banús, situada al km 6 de la carretera de Poblet a Prades.

Seguim el camí senyalitzat com a “itinerari n. 3”

A la nostra esquerra tenim el Barranc del Tillar. Depenent de l’època de l’any estarà sec o hi correrà l’aigua.

840 m

El camí creua el Barranc i esdevé un sender que comença a pujar.

Entrem de ple a l’alzinar.

Fixeu-vos en la gran quantitat de líquens, molses i falgueres que hi trobem.

1.360 m

Seguim el mateix camí

A la nostra dreta, si ens hi fixem, veurem una antiga plaça carbonera: una petita zona on el terreny és més pla perquè antigament s’havia desforestat i aplanat per fer-hi carbó.

Més amunt en creuarem una altra.

Activitat 1: LES CARBONERES

Material complementari:
Les carboneres al bosc de Poblet

2.100 m

Arribem a la Casa Forestal del Tillar.

Aquesta casa, del primer quart del sXX i d’estil modernista, havia estat la residència habitual d’un dels guardes del Bosc de Poblet.

Tal com hem arribat a la casa, agafem la pista que surt a mà esquerra.

2.410 m

Quan la pista fa un tomb tancat i passa el barranc a gual, trobem un sender a mà dreta que s’enfila amunt. Seguim la indicació cap a Mas d’en Pagès.

Tot pujant observem les tarteres de granit, esmicolat pel gel i les grans oscil·lacions tèrmiques. Pel camí també trobarem bonics guals empedrats, quan el camí travessa algun barranc.

4.390 m

Després d’una estona de pujada constant, arribem als Plans d’en Pagès. Alerta a una fita de pedres que indica el sender correcte en un punt en que el camí anterior ha quedat tallat.

4.700 m

Passem vora les runes de l’antic Mas d’en Pagès.

Aquest mas fou habitat, i els seus entorns cultivats, des dels inicis de la fundació del Monestir i fins el segle passat.

Posteriorment la zona fou repoblada amb rojalets (Pi roig). Entre els troncs podem veure encara els solcs de la plantació.

4.840 m

Arribem a la Font del Mas d’en Pagès. El corriol arriba a una pista més ampla, el GR 171, que agafem cap a l’esquerra.

Com totes les fonts del Paratge Natural, l’aigua no està tractada i, per tant, no té garantia sanitària.

Us convidem a seure una estona i escoltar els ocells del bosc.

4.940 m

En un petit revolt, quan finalitza la part de pista condicionada amb grava premsada, agafem a mà dreta un senderó no senyalitzat.

Costa imaginar que a inicis de segle tota aquesta zona estava desforestada.

5.040 m

Després de pujar una pendent suau i, just quan el sender canvia de vessant, agafem un corriol poc traçat a mà esquerra.

Observarem fàcilment restes de l’activitat del senglar: petjades, algun arbre amb l’escorça fregada i enfangada, i fins i tot alguna banyera on venen a rebolcar-se pel fang.

5.190 m

Arribem a la Roca del Gríngol.

Val la pena enfilar-s’hi i descobrir els vestigis de l’antic aprofitament humà de la zona.

5.350 m

Tornem pel mateix corriol i, en arribar al senderó no senyalitzat l’agafem ara cap a l’esquerra.

5.410 m

Arribem a una pista ampla que agafem cap a l’esquerra.

5.520 m

Al primer revolt ens endinsem per un corriol no senyalitzat a mà esquerra.

5.640 m

Pugem la suau pendent, i, després del canvi de vessant, baixant una mica trobem les restes del Pou de Glaç del Celestino.

Desfem el camí fins a la pista ampla, i l’agafem a mà dreta.

6.140 m

Arribem a les Coves del Pere. Un indicador ens hi duu des de la pista per on caminem.

Es tracta d’un antic mas baumat en el qual encara podem observar algunes parets i vestigis del lloc on eren les bigues.

6.460 m

Baixem de les coves per l’altra vessant, fins a trobar de nou la pista forestal, i la seguim a mà dreta.

6.810 m

Arribem al GR 171 i el seguim a mà esquerra.

7.040 m

Trobem a mà dreta la pista que ve del Coll de Bosc. Seguim recte.

Si us desvieu a mà dreta, a pocs metres trobareu la Mina de l’Obis, una antiga explotació de Baritina. Podeu escoltar un testimoni a la mina de Baritina.

7.250 m

Arribem al final de dos trams de camí amb forta pendent.

Si ens desviem a mà esquerra, a quatre passes i amagat entre rebolls de roure, hi ha un rojalet recargolat amb unes formes particulars.

ACTIVITAT 2: L’HOME ARBRE

7.670 m

Cim del Tossal de la Baltasana.

Seguim el GR 171 i baixem per l’altra vessant del Tossal.

Entrem de ple a la roureda de Roure Reboll, comunitat vegetal única a Catalunya.

8.130 m

En arribar a una pista més ampla, l’agafem a mà dreta.

8.220 m

Arribem al Coll del Bosc.

Agafem el corriol senyalitzat cap a la Casa Forestal del Tillar.

Si no ho heu fet abans, podeu desviar-vos una estona per la pista a mà dreta que puja al Tossal, fins a la Mina de l’Obis.

8.680 m

Arribem a la cruïlla amb el camí que hem de pujada, al gual empedrat sobre el barranc. A partir d’aquí desfem el camí. Agafem la pista a mà esquerra.

8.990 m

Arribem a la Casa Forestal del Tillar. Seguim desfent el camí.

11.090m

Arribem a l’Àrea de Lleure de la Font de la Teula

CURIOSITAT:.

Una de les joies naturalístiques d’aquest itinerari rau en el fet de passejar per la roureda de Roure Reboll. Les Muntanyes de Prades són l’únic lloc de Catalunya on podem observar aquesta espècie de fulles grans i peludes, pròpia del sud-est d’Europa.

El curiós del cas és que el nom científic del Roure Reboll és Quercus pyrenaica, tot i que al Pirineu pràcticament no n’hi ha. Fou el botànic alemany Carl Ludwig von Willdenow qui li posà aquest nom, basant-se en unes mostres seques d’herbari que li van arribar, amb una etiqueta que li atribuïa aquesta procedència. Com que les regles de nomenclatura botànica diuen que el primer nom que s’atribueix a una espècie és el que preval, el nostre Roure reboll s’ha quedat amb aquest cognom – pyrenaica- tan inapropiat.
GLOSSARI:

Mas baumat – Mas construït aprofitant una balma (cavitat poc profunda en una roca)
Rojalet- pi roig
Reboll- rebrot de la soca d’un arbre