6. Ruta de l’origen i final de la Terra

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Distància

Punt de l’itinerari

Observeu que…

0 m

Comencem l’itinerari a l’estació d’autobusos de Súria, a la Plaça de St. Joan s/n. Allà mateix hi ha el pont sobre el riu Cardener, que haurem de creuar.

INICI. Tot creuant el riu, observarem la resclosa que hi regula el cabal i en desvia una part cap a una canalització. Inicialment aquest canal servia per moure el molí dit de Reguant (avui desaparegut) i per regar el Pla de les Hortes. Més tard donà vida a la fàbrica tèxtil Abadal que tancà el 1982. Actualment manté aquesta funció de canal de regadiu i a més aprofita el salt d’aigua per generar energia elèctrica. En sortir de Súria, la canalització retorna l’aigua al Cardener.

90 m

A l’altra riba enfilarem a l’esquerra per l’avinguda del Cardener fins la rotonda on es creua el carrer de Pompeu Fabra.

235 m

En aquest punt i mirant a l’esquerra, sortint de la rotonda mateix trobem un camí a mà dreta, que ens caldrà seguir.

A partir d’aquí ja hi trobarem la senyalització blanca i groga pròpia dels PR, en aquest cas el Sender de Súria (PR- C134) i la seva variant de Coaner (PR-C 134-1) que seguirem pràcticament fins al final del recorregut.

El camí fa una corba tancada a la dreta primer i a l’esquerra després, des d’on van sortint altres camins. Nosaltres, però, hem de seguir sempre les senyals del PR. A poc a poc el bosc de pins es va fent més frondós.

És en aquest tram que si girem el cap a l’esquerra, i mirem a l’altra riba del Cardener podem observar les instal·lacions mineres on es fa el tractament de la roca rica en potassi que s’extreu en aquestes mines, la potassa (especialment el mineral de la silvita, clorur de potassi, KCl). Aquestes edificacions, juntament amb el runam salí que es pot veure més amunt conformen un paisatge impactant que es repeteix en altres indrets del Bages com ara Sallent, Balsareny i Cardona.

860 m

No ens apartem del camí principal.

PI 1: Aflorament guixos

Aquí és un bon moment per mirar més detingudament el terra que trepitgem. Apareix una roca que anirem trobant en algun altre tram del recorregut, el guix. Aquesta roca ja era explotada tradicionalment a Súria des del segle XI. El moment àlgid, però, fou durant el segle XIX i primer quart del XX. El patrimoni miner resultant es pot veure a la zona de Les Guixeres, a la riera de Tordell, on encara s’hi conserven les antigues pedreres i forns (no entra en aquesta ruta).

1.505 m

En aquest tram veiem altra vegada força presència de guixos al terra. Apareixen bastant plegats fent unes formes rebregades molt pròpies d’aquesta roca, ja que es deforma molt fàcilment.

1.670 m

Seguim pel camí principal uns metres més fins una bifurcació on deixarem de banda el camí de l’esquerra i farem la corba forta i de pendent pronunciada cap a la dreta.

Immediatament després ens trobem una altra corba molt tancada a l’esquerra. En aquest punt a mà dreta surt un petit corriol sense senyalitzar on en pocs metres ens permet accedir a un tallafoc desbrossat. Mirem a l’esquerra i ens arribem fins a la torre elèctrica, caminant uns 75m.

PI 2: Mirador del paisatge

Un cop arribem a la torre elèctrica sens presenten davant nostre unes excel·lents vistes cap al nord de la part septentrional del Bages en un pla proper i mig així com els magnífics contraforts del Pirineu (Rasos de Peguera, Port del Comte, etc.)

1.740 m

Retornem al camí i seguim avançant amunt uns metres més fins que, a mà dreta s’enfila un petit sender pedregós marcat amb un indicador vertical que resa “Camí de la Font del Ferro”, que és per on ens desviarem.

Pocs metres després el corriol es bifurca i nosaltres hem de seguir pel de l’esquerra, que també apareix marcat amb la marca groga i blanca del PR.

Aquest corriol s’endinsa en un bosc espès i força obac, molt agradable de recórrer.

2.015 m

El corriol, després d’una lleugera baixada desemboca a un camí més ample que ens baixa de l’esquerra. Ens hi incorporem i continuem el descens.

2.185 m

En una corba pronunciada a la dreta trobarem la La Font del Ferro.

PI 3: Font del ferro

Els municipis de Súria i de Sant Mateu en aquestes zones es caracteritzen per tenir un gran nombre de fonts.

Des d’aquest punt podem prendre un petit desviament senyalitzat amb un indicador de fusta que ens porta en pocs minuts a la Font de la Crossa. Després cal retornar al camí d’on veníem.

El nom de Font del Ferro ve d’antic tot i que no sembla que se’n digui pel contingut en ferro de l’aigua o per les roques que hi ha al seu entorn. Tampoc hi ha indicis de cap petita explotació d’aquest mineral.

2.245 m

En arribar al final de la baixada ens trobem un desviament. Hem de prendre el camí de l’esquerra en direcció a l’església de St. Julià i al santuari de la Mare de Déu de Coaner, seguint l’indicador.

Després d’una lleu pujada el camí va planejant i ens permet observar el bosc en un recorregut plàcid.

2.860 m

Seguim pel camí i aprofitem aquest indret per fer una parada.

Des que hem entrat als boscos més frondosos els afloraments de roques han sigut més aviat escassos. En aquest punt, però, ens aturem per observar i tocar les argiles vermelles que afloren a mà esquerra.

PI 4: Aflorament Argiles

Aquesta roca té molta importància en l’entorn de la zona ja que és l’encarregada de donar les coloracions vermelles al paisatge i la podrem anar seguint al llarg del recorregut ja que anirà apareixent intercalada amb gresos, calcàries o guixos.

3.135 m

Seguim el camí fins a la següent bifurcació on girem a l’esquerra fent una corba molt tancada.

3.320 m

Trobem una altra bifurcació on continuem per la dreta.

4.030 m

En aquest moment continuem seguint el camí fins arribar a una tanca  electrificada pel bestiar.

A partir de la tanca el camí baixa.

Tots just avancem una mica (uns 150m) van desapareixent els arbres més alts i això ens permet tornar a guanyar les espectaculars vistes sobre el nord de la comarca del Bages i del Pirineu. Des d’aquí, a més, tenim ja les primeres vistes de Coaner, un bonic nucli documentat ja al segle X, que marca el punt situat més a l’oest de la ruta a partir del qual s’inicia el retorn a Súria.

4.200 m

Abans d’arribar a la propera bifurcació ens trobem un parell de punts on és interessant aturar-se. Seguim trobant les argiles vermelles que ens han acompanyat durant bona part del camí; en aquests dos punts apareixen intercalades amb dos tipus de roques més, gresos i calcàries, que són molt abundants i que aquí les podem tocar i observar d’aprop però que les podrem observar de forma més espectacular al llarg del tram d’itinerari que ens resta.

PI 5: Aflorament Gresos

Els gresos apareixen uns 130m més avall a mà esquerra, al talús del camí, en estrats fortament inclinats i en els que hi ha la marca del PR.

PI 6: Aflorament roques Calcàries

40m més avall, en un punt on el camí s’eixampla lleugerament preparant la corba tancada de dretes, apareixen estrats inclinats de calcàries.

4.250 m

Seguim 50m més fins que trobem una bifurcació. Ens desviarem a la dreta per un camí menys ample i menys cuidat que per on veníem que baixa seguint una pendent pronunciada. Prescindirem d’un camí força vegetat que surt a mà dreta uns metres més avall.

4.855 m

Aquesta parada sobre el camí que anem seguint ens permet observar la corba sinuosa que descriu la riera quan passa per sota el nucli de Coaner.

Aquest tipus de corba molt sinuosa que poden descriure els rius i rieres s’anomena meandre.

A partir d’aquí, al llarg del que queda de ruta podrem observar un meandre i un meandre abandonat a la riera de Coaner i el gran meandre que descriu el Cardener al seu pas per Súria.

PI 6: Paisatge. Identificar un meandre i observar-ne els usos.

5.090 m

Seguim el camí i arribem a una altra tanca de bestiar electrificada. La salvem i continuem fins arribar a les cases de Coaner que tenim just a sota.

En aquest punt on es troba la tanca, si observem detingudament al terra o bé al talús d’argiles que aflorem a mà esquerra podem tornar a veure guix.

5.355 m

Arribem al nucli de Coaner

PI 7: El nucli de Coaner

Nucli històric amb elements rellevants com l’església parroquial de Sant Julià, exemple d’arquitectura romànica llombarda consagrada el 1024, el santuari de la Mare de Déu de Coaner i especialment la singular torre cilíndrica del castell (“torre del Castell de Coaner”), ja documentada al segle X i últim testimoni del que fou el castell.

En mirar a l’oest, entre l’església de St. Julià i el Santuari de la Mare de Déu, veurem uns camps de pastura que descriuen una corba sinuosa; és un antic meandre abandonat de la riera de Coaner.

L’Associació Amics de Coaner vetlla per conservar, millorar i divulgar aquest patrimoni i la seva història.

ACTIVITAT 1: EL NUCLI DE COANER

5.995 m

Deixem el nucli de Coaner seguint el camí aigües avall. La pista és ampla i creua en repetides ocasions la riera i no té pèrdua. En els guals hi ha passarel·les fetes de grans blocs per poder-hi passar en cas que l’aigua hagi crescut una mica.

A sota de Coaner és interessant observar d’aprop les zones cultivades a l’interior dels meandres amb arbres fruiters i horts.

7.405 m

Seguim el camí, sempre paral·lel a la riera.

A mà dreta trobem una petita estaca de fusta amb un número 8 marcat a sobre. Aquest punt forma part d’un recorregut geològic que va editar l’Ajuntament de Súria i ens permet observar sobre un pla inclinat de roca un rastre fet per petjades de mamífers que van viure en aquesta zona durant l’Oligocè, fa entre 33,7 i 23,6 milions d’anys.

7.855 m

El camí continua fins arribar a enllaçar amb una pista asfaltada, que passa pel costat d’unes granges.

En aquest punt observem al talús a l’altra riba del riu com els estrats de les roques apareixen totalment replegats. Aquest aflorament és part de l’anticlinal de Balsareny i és una prèvia de l’espectacular i rellevant estructura anticlinal que podrem observar més endavant.

8.885

Seguim pel camí asfaltat fins arribar a les columnes del viaducte que ens creua per sobre.

Arribats al viaducte prenem el camí de terra que surt a mà dreta endinsant-nos a la vegetació de ribera que es fa especialment densa cap a la dreta, en direcció al riu.

A partir d’aquest punt, i especialment després de creuar el pont del Cardener, es va fent cada cop més evident la vegetació de ribera.

En aquest punt deixem de banda el recorregut del PR.

9.205 m

ANTICLINAL FALLAT DE MIG-MÓN: En aquest indret farem la segona activitat:

Punt perfecte d’observació de l’anticlinal. La situació dels pous del sector Cabanasses de la mina de Súria a la zona de xarnera del plec permet explicar el procés geològic que ha aproximat les sals a la superfície, fent d’aquest punt un lloc més accessible per arribar al recurs mineral explotat (halita i silvita).

Per accedir-hi és necessari pujar pel costat de les feixes que hi ha a mà esquerra per guanyar una mica d’alçada i obtenir una bona vista.

ACTIVITAT 2: ANTICLINAL FALLAT DE MIG-MÓN

9.635 m

Continuem avançant pel caminet, vorejant algunes parcel·les delimitades per balles fins arribar a la carretera C-1410. Un cop aquí girarem a la dreta extremant les precaucions ja que el voral no és gaire ample.

9.935 m

Després de passar el petit barri de Cal Trist dels afores de Súria, fem l’última aturada.

PI 8: Falla de Mig-món

Des de la vorera estant i mirant al talús de la carretera podrem observar just al darrera del pal de fusta de telèfon i la farola el detall de la falla que trenca els estrats de l’anticlinal aproximadament pel seu eix.

Des del mateix punt, però girant el cap en la direcció oposada, a la riba dreta de riu, podem veure clarament com tot el meandre del riu Cardener ha estat aprofitat per desenvolupar-hi una zona d’horts. És el mateix aprofitament que hem observat als meandres de Coaner però a una major escala, proporcional a la grandària del meandre del Cardener.

10.600 m

A partir d’aquí entrem al nucli urbà de Súria i només ens resta anar seguint pel costat del riu fins a trobar-nos de nou a l’estació d’autobusos, principi i final de la nostra ruta.

FI DE L’ITINERARI

 

GLOSSARI

Gres: Roca. Pedra sorrenca o pedra saldó

Halita: Mineral. Clorur de sodi; sal gemma o sal comú

Silvita: Mineral. Clorur de potassi; mena principal de la potassa

Tapàs: Roca. Marga

Travertí: Roca. Pedra tosca