5. Endinsa’t a la Llémena

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Distància

Punt de l’itinerari

Observeu que…

0 m

Plaça del poble davant de l’Ajuntament.

Iniciem la caminada pel carrer Sant Esteve direcció est (mirant l’Ajuntament a l’esquerra) fins a trobar la pista de terra que ens porta a creuar la riera de Llémena per una passera de fusta.

Continuem per la carretera asfaltada vorejant la riera que ens queda a la dreta i els camps de conreu a l’esquerra.

La riera del Llémena creua tota la vall des de serra de Finestres fins a desembocar al Ter a l’alçada de Sant Gregori. Les terres al·luvials al voltant de la riera han propiciat històricament una gran activitat agrícola i ramadera.

Durant aquest tram vorejant la riera i els camps de conreu podem observar també les antenes de Rocacorba i l’urbanització de cases del mateix poble a la nostra esquerra.

900 m

Arribem al pont asfaltat que creua cap a la carretera principal. En aquest punt, no creuem el pont sinó que seguim per la carretera asfaltada a l’esquerra que voreja la depuradora del poble.

1400 m

Seguim uns metres per la carretera fins a trobar un gran roure martinenc amb un banc de fusta vora el tronc per prendre-hi la fresca. A la dreta veurem el pont vell o pont de l’església per on creuarem altre cop la riera.

Pont vell o pont de l’església va ser reconstruït l’any 1.885, sobre d’un de més antic per acord entre la parròquia i els veïns, possiblement desprès d’algun gran aiguat. El pont amb la clàssica forma de llom d’ase, amb pendents suaus per facilitar el pas dels animals i/o els carros s’havia quedat sense les baranes de pedra que van ser substituïdes per unes de ferro. Actualment ha estat reconstruït i només és permès el pas a peu.

ACTIVITAT 1: Quants anys té el roure?

1900 m

Creuem el pont i seguim el  corriol a la dreta que voreja la riera fins a trobar la carretera principal. Seguim uns metres vorejant la carretera a la dreta direcció al poble fins a trobar una pista a la nostra esquerra amb un gran xiprer a l’entrada.

A casa nostra, des de temps antics els xiprers han representat un símbol d’acollida i de benvinguda. Generalment se’ls vincula a cementiris però encara avui dia molts masos ens donen la benvinguda amb xiprers a l’entrada.

3100 m

Seguim la pista de terra uns 200 m fins a trobar un creuament a la dreta que cal seguir. Anem pujant suaument per la pista deixant dues pistes a la dreta que entren cap al viver de plantes. Seguim per la pista i deixem una nova pista a l’esquerra que no hem de seguir i continuem pujant fins a trobar la masia de Els Crous.

Durant la pujada fins la masia de El Crous trobarem unes feixes amb arbres i plantes de viver. En aquesta zona les plantes tenen unes bones condicions per a créixer. La majoria, però són arbres i plantes ornamentals i de jardí gens característiques de les nostres muntanyes.

PI 1: Masia dels Crous

4300 m

Voregem la masia per la dreta, ara la pista és més rocosa i anem pujant per un alzinar. Deixem una pista a l’esquerra i continuem fins a trobar el camí de terra de dalt de la carena.

En aquest tram creuem un frondós alzinar, a més, poc abans d’arribar a la carena el camí canvia d’orientació i passa a ser molt més ombrívol i frescal.

Aquests boscos van atraure molta mà d’obra a principis del s.XX per la demanda de carbó, en aquella època hi ha censats més de 1.000 habitants a Sant Aniol quan ara són poc més de 300. A banda de l’explotació de les carboneres, al seu entorn es van formar petites empreses de transport, algunes avui encara funcionen, que distribuïen el carbó a tota la costa fins a Barcelona.

5700 m

Seguim a la dreta pel camí de la carena, deixem una pista a la nostra dreta direcció la Muntanya de Cugul i seguim la pista de baix passant per un alzinar més humit per on el camí fa baixada.

Continuem pel camí fins a una zona rocosa oberta que ens ofereix unes molt bones vistes a la Vall d’Hostoles.

Observeu que al camí de dalt la carena és molt sorrenc com si trepitgéssim sorra d’una platja o d’un sorral. Aquest fet es deu a l’erosió dels gresos que conformen la geologia de la muntanya.

ACTIVITAT 2: D’on ve la sorra?

Quan recuperem el bosc, ja més humit, es poden identificar brucs i arboços de mida considerable.

6200 m

Tornem a iniciar el camí, deixem un creuament a l’esquerra, continuem recta fins arribar al Mas El Siubès.

PI 2: Mas el Siubés

Aquest antic mas restaurat els darrers anys, actualment és un restaurant. Al costat del mas es poden observar les olines centenàries que l’acompanyen des d’antic.

6500 m

No cal entrar a la casa, la voregem per la dreta creuant el prat i recuperem el camí que va baixant per les antigues feixes de la casa.

En aquest moment és molt important estar alerta perquè quan el camí pel mig les feixes canvia de direcció en un revolt pronunciat, cal seguir un petit corriol que s’endinsa cap al bosc a l’esquerra del camí. (marcat amb fites de pedres).

Seguim el corriol a un parell de metres trobem una bifurcació a la dreta que cal seguir fins a trobar una estaca (pal) de fusta amb unes marques rosa fucsia de pintura, agafem el camí de la dreta i al cap de pocs metres girem a l’esquerra (també hi ha fites de pedres.

Antigament els masos estaven envoltats de feixes per a facilitar el conreu en els llocs de més pendent. En aquest tram de baixada des del Mas es poden apreciar aquestes feixes i com en algunes hi ha plantat vinyes.

Aquest petit corriol està indicat només amb fites de pedres Aquesta era la manera que s’utilitzava antigament per a senyalitzar els corriols i senders.

7200 m

Aquest caminet que fa pujada que va carenant ens portarà directament a l’antiga ermita de Sant Cebrià.

PI 3: Ermita de Sant Cebrià

Origen romànic i d’una sola nau i absis semicircular. També es pot veure la rectoria abandonada al seu costat.

7700 m

Voregem l’ermita per l’esquerra i seguim un petit corriol bastant pronunciat, ben estassat (indicat amb marques de pintura vermelles).

El seguim fins a trobar un altre camí més planer que seguirem a la dreta i que continua en baixada. Finalment arribem a una pista de terra bastant ample.

En aquest tram trobem unes grans roques anomenades gresos que ens acompanyen durant la baixada.

Atent al que passa al poble de Sant Esteve de Llémena un gran gres l’observa immòbil des de la seva talaia.

7900 m

Seguint a la dreta i recta arribarem a la carretera principal. Cal seguir-la uns pocs metres a l’esquerra i creuar per agafar la pista de l’altra costat que ens porta direcció la riera.  Arribem a una zona de picnic i a la riera del Llémena.

Aquesta zona anomenada La Plana és punt de trobada i de festes per a la gent del poble.

8700 m

Voregem la riera per la dreta fins a trobar unes escaletes que ens tornen a la carretera. Aquí cal seguir la carretera  uns 10 metres fins a recuperar la pista que  si la seguim recta ens porta directament a la plaça del poble.

 

GLOSSARI

Suara (ara)
encabat (després)

olina (alzina)

tabé (també)

trob (trobo)

carlina(cadernera)