4. Cingleres i bancals del Montsec d’Ares

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Distància

Punt de l’itinerari

Observeu que…

0

Iniciem l’itinerari a l’entrada de Corçà. Al costat dret de l’inici de la pista que va a l’ermita de la Pertusa i al Congost de Montrebei, prenem el camí ample que condueix a uns masos. Agafem aquest camí amunt. Deixem a mà esquerra el trencant que porta a una masia, i continuem fins a un mas, Cal Panyello.

Corçà està envoltat per camps amb oliveres i ametllers. Aquests es situen esglaonadament en bancals, construïts amb murs de paret seca.

300 m

A Cal Panyello deixem el camí carreter i prenem un sender que surt a l’esquerra, just abans de la casa. L’itinerari passa per un marge entre camps d’oliveres i més amunt voregem per l’esquerra un camp de cereals. Iniciem la pujada al Grau de Corçà, a partir d’aquí el camí serpenteja, amb alguns trams ben empedrats on trobem vestigis l’antiga via romana.

Hi ha trams del camí que es van construint fent murs de contenció i col·locant pedres grans a les voreres per evitar que el camí s’erosionés. Aquest tipus de construccions és una herència que ens van deixar els romans.

PI 1: Grau de Corçà. Via romana.

La via romana del Montsec, unia la Plana, a través del Coll d’Ares, amb el Pirineu. De fet el nom d’Ares vol dir altars, ja que els romans quan superaven un port de muntanya, en agraïment als déus feien ofrenes a aquests altars o ares.

Fins al segle XIX va ser el camí utilitzat per unir Corçà amb el vilatge de Sant Llorenç d’Ares.

1.000 m

Continuem pujant i al arribar a un collet, sota nostre veiem una roca anomenada, la Roca Tarumba, que està encinglerada sobre la vall de Corçà. Per l’esquerra se’ns uneix l’antic corriol, força malmès, que també puja des de Corçà. El camí fa revolts que el pas dels anys ha anat desdibuixant, cal posar atenció per no saltar-nos les llaçades que fan una pujada molt més còmoda.

Més amunt, si ens fixem bé veurem a l’esquerra del camí un una petita cavitat, és el Forat Bufador. La trobareu perquè pocs metres més amunt trobem a la dreta una roca a peu del camí que ens recorda una granota.

A causa del terreny calcari ens trobem en una zona on hi ha els anomenats forats bufadors, de fet són petites esquerdes, sovint profundes, per on surt corrent d’aire. A vegades aquest forats són molt verticals i els anomenem avencs. Aquestes esquerdes es formen a causa de l’erosió de l’aigua a la calcaria aquest fenomen rep el nom de  carstificació i també és el causant de les moltes coves que trobem al Montsec.

Acompanyant-nos sempre, a l’est i damunt d’una cinglera en forma de dents de serra veiem les restes de la Torre dels Moros, una antiga torre de guaita que controlava la vall d’Àger.

1.250 m

Continuem pujant pel camí. Cada cop més el terreny està molt erosionat i es perd el traçat antic del camí. Passem pel costat d’un petit forat bufador, que ens queda a la dreta. El camí s’enfila fort entre una tartera fins trobar una pista al cap de munt de la serra.

Pel camí trobem vegetació que s’ha adaptat al clima sec i assoleiat d’aquest vessant sud  del Montsec. A part de les alzines i els ginebrons, trobem plantes aromàtiques com el romaní, la farigola i l’esparmellac que s’aferren a les roques.

PI 2: Vegetació adaptada al clima.

ACTIVITAT 1: LA MEMÒRIA DEL NAS

Material complementari:
Guia de Plantes Aromàtiques

2.250 m

Continuem aquesta pista ampla cap a la dreta i amunt. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem la pista que s’enfila cap al Serrat de Roplans, així com la que baixa a la nostra esquerra, per agafar un sender en direcció nord, cap al castell de Sant Llorenç d’Ares.

Davant nostre s’obre la Serra del Montsec d’Ares i més a ponent les el Montsec d’Estall. També podem veure les Parets d’Aragó i Catalunya, sobre el Congost de Bonremei.  Just a l’esquerra sota la Paret de Catalunya, podem veure l’antiga fortalesa del castell de Sant Llorenç, enciglerada dalt de la vertiginosa roca, dominant el barranc de la Pardina.

2.500 m

Continuem fins arribar a una nova cruïlla. Cal seguir el camí de sota, a l’esquerra, més directe. El camí de dalt, una mica més llarg, era el pas que s’utilitzava amb els animals carregats,  ja que evitava “Los Grallers o Amorriadors”, una zona complicada amb passos rocosos que dificultaven la seva marxa.

PI 3: “Los Grallers o Amorriadors”

Zona situada al marge esquerra del barranc de la Pardina ocupada per un conjunt de blocs de roca estimbats de forma caòtica. Sembla ser que la seva formació és a causa de l’erosió diferencial que trenca en grans blocs la roca. Al trobar-se en una zona d’obaga es crea un microclima humit que permet trobar especies rares a aquest vessant del Montsec, com és l’herba fetgera i l’orella d’ós.

3.000 m

Desprès de creuar aquesta zona rocosa, retrobem el camí de dalt, que baixa pel llom de la carena. Creuem el barranc de la Pardina i pugem per un camí suportat per murs de pedra seca. Entrem al Masos de Corçà, una gran planura de conreu de secà, principalment de blat. Seguim per la vora d’un camp, sota el turó del castell, fins arribar  al Corral del Mas.

L’antic vilatge de Sant Llorenç d’Ares, també conegut com de l’Espinal, va ser el primer poblament situat al sud del Montsec, conquerit als sarrains al segle XI. A partir d’aquest primer poblament i protegit pel castell de Sant Llorenç es va conquerir la resta de la Vall d’Ager i les terres de la Baixa Ribagorça. Actualment només queden les restes d’alguns masos i corrals enrunats, dispersats pel territori.

3.600 m

Per pujar al castell només cal prendre el corriol que surt al costat del Corral del Mas i que en poc menys de 5 minuts ens enfila fins al cim coronat pel castell.

A mesura que anem pujant podem observar restes enmig del bosc de les antigues estances del castell.

3.750 m

Arribem al castell per  les restes de l’antiga església de Sant Llorenç i més endavant arribem a al que queda d’una torre rodona, que en el seu dia controlava tota la vall de la Noguera Ribagorçana i les terres del sud del Montsec.

Des del cim del castell podem tenir una panoràmica ampla de tot el Montsec, les terres que s’estenen al sud i del Congost de Bonremei. És fàcil imaginar-se la vista amplia i llunyana que tenen els grans rapinyaires que solquen aquests cels clars. Des d’aquest punt és fàcil observar grans estols de voltors i gralles, així com els solitaris trencalós, aufrany i àliga daurada.

ACTIVITAT 2: ELS REIS DEL CEL

Material complementari:
Fitxa d’identificació d’aus rapinyaires

PI 4: Avistament grans rapinyaires.
PI 5: Sant llorenç d’Ares.

GLOSSARI:
Acotxar-se: Ajupir-se
Airera: Ventolera
Amellera: Ametller
Arroplegar: Recollir
Bancal/bancalet: Feixa, terrassa
Barser: Esbarzer
Brivar: Podar
Calvera: Terreny erm, sense conrear
Cardigàs: card
Corder: Xai
Despopar: Desmamar
Fangal: Fangar
Llocada: Pollada
Mixó: Ocell
Murisec: Ratpenat
Olsina: Alzina
Pedra codisenca: Còdol
Rastroll: Rostoll
Regal: Zona que es rega
Sallagó: Roca d’argila
Tabal: Tàvec
Tapiera: Paret de fang
Tarroc: Terròs de terra
Totxo: Pal, bastó
Torrodà: Pardal
Txès: Guix
Txollar: Esquilar
Txuta: Òliba
Voga: finca limítrof