2. Per l’antic camí miner de la Vall de Ribes

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Distància

Punt de l’itinerari

Observeu que…

0m

Iniciem l’itinerari a l’estació de la RENFE de Planoles. Ens dirigirem en direcció est i pugem per les escales que ens acosten al poble de Planoles. Cal dirigir-se a l’església de Sant Vicenç.

Al costat de l’església romànica de Sant Vicenç de Planoles hi ha un estrany monument; es tracta del monument a la moneda ibera. Òbviament no és la moneda ibera de bronze original del segle II aC, trobada l’any 1992. Aquesta moneda pertanyia als ausetans, antiga tribu ibera d’Osona. A l’anvers de la moneda hi ha un cap d’home mirant cap a la dreta, i al revers un genet sostenint una palma o espiga de blat amb la inscripció ibera EUSTI (nom d’una ciutat dels ausetans). Junt a aquesta moneda es van trobar restes de carbons vegetals, ceràmica i escòria de ferro, això permet sostenir la hipòtesi que en aquest lloc ja al segle II aC ja hi havia hagut una farga i es comerciava amb ferro.

PI 1: Església de Sant Vicenç de Planoles

600 m

Ens dirigim cap a la plaça del Casino i continuem, sempre cap a l’est, pel carrer Nostra Senyora de Montserrat fins al final, on trobem la font de la Serra. Continuem per un camí de terra i ombrívola que sense gran desnivell ens porta fins a una pista cimentada  que puja fort fins a la carretera. Creuem la carretera i prenem la pista que continua portar-nos cap a l’est. Aquesta pista travessa una bonica roureda de roure martinenc, és la Roureda del Solà.

PI 2: Rouredes de roure martinenc

Les rouredes de martinenc poblaven tots els vessants sud de l’estatge montà de la vall del Rigart abans de que l’ésser humà tales els boscos per fer-ne pastures i aprofités els petits i escassos plans (planoles) per construir-hi cases i fer-ne camps de conreu. Aquest roure és força resistent al fred i a la insolació i les fulles seques i marrons poden perdurar durant tot l’hivern penjant de les branques.

ACTIVITAT 1: CASSANELLES I CECIDIS

2.400 m

Seguim per la pista i passem pel veïnat del Solà, unes poques cases disperses que es van construir arrel de l’augment de l’activitat minera del s.XVIII. La pista travessa un torrent, el Torrent de les Vernedes.

El torrent de les Vernedes està resseguit per alts pollancres. Els verns, que donen nom al torrent,així com els pollancres, són arbres que els li agrada viure a prop de  l’aigua. Per aquest motiu, i per poder localitzar fàcilment on hi havia fonts, abeuradors i basses, en algunes zones hi plantaven pollancres a prop.

3.800 m

Una mica més enllà arribem a Ventolà. Hi arribem pel carrer de Planoles, l’antic camí ral.  A la sortida del poble podem trobar un grèvol monumental.

PI 3: Església Sant Cristòfol de Ventolà

PI 4: Grèvol centenari

El Grèvol de Ventolà, per les seves dimensions i edat, entorn els 250 anys!, està catalogat com a “arbre monumental”. Normalment els grèvols solen ser arbustius i no adquireixen gaire alçada i menys l’amplada d’aquest exemplar. Aquest fet segurament al seu aïllament i per tant a causa de l’absència d’altres arbres propers que li fessin competència en quan a ombra i recursos.

Destacar que les fulles situades a partir d’uns dos metres d’altura han perdut completament les punxes i els entrants, sent ben llisses mentre que les que es troben per sota conserven les punxes i els entrants. Aquest fet es deu a una adaptació del grèvol per evitar que els herbívors es mengin les seves fulles.

El grèvol és dels pocs arbres o arbustos que fa els seus fruits a l’hivern, per aquest motiu se l’identifica amb un arbre o arbust màgic i ha fet que des de ben antic s’arranquessin les seves branques amb fruits per protegir i donar bona sort durant l’hivern i en especial el Nadal. Per impedir aquesta pràctica, molt estesa en certs països de centre Europa, i evitar la seva desaparició el boix grèvol és una espècie protegida. D’altra banda el fet que doni els seus fruits a l’hivern és una font d’aliment per a molts animals, en especial als ocells.

PI 5: Panoràmica

4.700 m

Seguim ara la carretera en baixada durant mig kilòmetre fins al primer revolt tancat. En aquest revolt hi surt un corriol que davalla i que ja no deixarem. El corriol travessa aquesta zona anomenada la devesa dels nuvis i més endavant el torrent de Roques Blanques.  Poc després puja fins a arribar Can Paloca.

Can Paloca, avui molt enrunada, va ser l’antiga casa dels miners on no només guardaven les eines i servia de magatzem sinó que hi passaven llargues temporades els menerons (nom que rebien els miners que extreien ferro dels meners). Una mica més amunt, i al costat del camí, trobem la font de Can Paloca, amb un bon brollador d’aigua i una curiosa pica amb un forat que condueix que facilita el beure.

6.400 m

Continuem seguint sempre les senyals grogues i arribem a les mines a cel obert de les Ferreres de Ventolà.

PI 6: Mines ferreres Ventolà

Les Ferreres de Ventolà és un dels conjunts més gran de mines de ferro explotades a cel obert i també  en galeria  que trobem al Pirineu. Actualment és molt difícil de localitzar a causa de la bardissa que tapa les entrades i cobreix les grans queixalades que des de temps remots  varen fer a la muntanya de Ventolà.  Aquestes mines ja eren conegudes en temps del ibers i van ser explotades posteriorment pels romans i més recentment, durant els segles XVII i XVIII, en època d’esplendor de la farga. Durant el segle XIX i començaments del segle XX es van tornar a explotar amb l’objectiu d’obtenir-ne arsènic, així com alguns metalls rars i preuats, com l’or.

ACTIVITAT 2: SEGUIM EL FILÓ DE FERRO

6.700 m

Seguim el mateix caminoi que va baixant fins arribar a la Collada de Segura, on molt a prop d’aquesta collada s’hi aixecava el Castell roquer de Segura.

PI 7: Castell Segura

Del castell de Segura avui en dia només en queda la cisterna molt ben conservada i part dels murs de la base de la fortificació. En tenim referències ja al segle IX, quan era un castell fronterer entre els comtats de Cerdanya i Osona, i també el comtat de Besalú, ja que controlava el pas de la Collada Verda. És un mirador privilegiat que val la pena arribar-s’hi, sempre vigilant ja que està molt encinglerat .

8.200 m

Des del coll caldrà prendre un corriol que davalla ràpidament primer travessant uns prats i després, endinsats en el bosc, vorejant una formació geològica molt interessant i única a Catalunya, el Granòfir de Ribes.

PI 8: Granòfir de Ribes

El granòfir de Ribes de Freser és el més extens i conegut de Catalunya. És fàcil identificar-lo pel seu color rogenc ataronjat. Geològicament és una roca subvolcànica porfirínica, és a dir composta per granets de quars i feldespat de diferent tamany, d’aquí el seu nom. Correspon a l’interior d’una xemeneia d’un volcà de fa uns 450 milions d’anys.

Tot i que és una roca molt dura, les fractures i l’erosió dels rius han configurat dos nuclis rocallosos individualitzats: la roca del Duc, davant vostre,  sota Sant Antoni, i el turó de Segura, per on baixa el camí. Al tractar-se d’una roca àcida, la vegetació que hi arrela sobre està adaptada a sòls àcids, abundant la bruguerola.

9.000 m

El camí arriba a la Font de Sant Cristòfol i pel carrer de Cerdanya, l’antic camí ral, ens condueix en pocs minuts fins al centre antic de la vila de Ribes de Freser, a tocar l’església parroquial de Santa Maria Assumpta.

PI 9: Santa Maria de Ribes

El nucli antic de Ribes de Freser es va formar entorn l’església parroquial de Santa Maria Assumpta entorn el segle XI. Una curiositat és descobrir que al costat dret (est) de l’església, trobareu tres absis romànics corresponents a l’antiga església romànica del segle XII. Al segle XVIII varen ampliar l’església donant-li la volta i situant l’altar al costat nord. Si aneu al costat esquerra (oest) trobareu l’antic accés a l’església romànica on podeu llegir  la inscripció en llatí “Haec est domus Dei et porta caeli”, és a dir “Aquesta és la casa de Déu i la porta del cel”, indicant-nos l’accés original a l’església.

9.250 m

Seguim pel carrer de Major fins a la plaça del Mercat, vora el riu Freser. Creuem el riu i continuem pel Passeig Guimerà, riu avall.

El passeig Guimerà és un passeig molt propi de començaments del segle XX, amb plàtans i algunes torretes noucentistes, per unir la vila de Ribes amb l’estació de tren. A mig passeig una petita palanca creua el Freser, en aquest punt  podem contemplar la unió d’aquest riu, a la dreta amb el Rigart a l’esquerra. Sobre les cases s’aixeca l’Agulla del granòfir, amb una creu i la senyera.

10.100 m

Al final del passeig i un cop creuat de nou el Freser arribem al final de l’itinerari: l’estació de RENFE, ja a les afores de la població.