1. Degustació Toran, era Horneria

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Distància

Punt de l’itinerari (km, encreuament…)

Observeu que…

0 m

Inici. Prenem el camí que, per darrera del Refugi, deixa la carretera i segueix direcció GR.211 i GR.211/3 a Liat per Grauers.

Honeria
A pocs metres de l’inici del camí ja veiem, a ma esquerra, els murs enrunats d’una antiga edificació. És el primer vestigi de la singular història minera d’aquestes valls. És tracta de la foneria de plom que va estar activa des de 1863 fins al principis del segle XX. Seguirem pel camí del plom, però ens caldrà anar amb peus lleugers!
Ara ja enteneu perquè aquest indret s’anomena Era Honeria?
 120 m  La borda, construcció característica de l’Aran forma part d’un passat agrícola i pastoral molt actiu, que ha modelat en el paisatge fins als nostres dies. Toran havia esta una de les valls més poblades de tota la geografia aranesa.Aquesta borda és també aixopluc de lirons grisos, uns habitants molt comuns en aquest boscos frondosos, però als quals agrada molt buscar refugi i recursos a les edificacions humanes.
 180 m  Zona de trobada amb els petits mamífersEls lirons, juntament amb tot els altres petits mamífers son, justament en aquest indret, objecte d’un seguiment poblacional que és du a terme dos cops a l’any. Podreu saber-ne totes les dades consultant a: http://www.adresamicromamifers.org/honeriaTambé teniu la possibilitat d’assistir directament a alguna d’aquestes campanyes i veure els animals de molt aprop. Demaneu informació al refugi o al Conselh Generau.
 350 m  Sortim a la pista, però la deixem a ma esquerra i prenem el corriol que s’endinsa de nou al bosc. Està indicat: camí de Liat per la vall de Bedrera.  GR 

Hem deixat el GR 211, que amb més de 90 km dona tota la volta a la Vall d’Aran, i hem agafat una variant del mateix, la GR 211-3.
El desenvolupament de la xarxa de senders de gran recorregut està lligada a la popularització de l’excursionisme en tots els seus vessants. I les valls de Toran ofereixen els millors escenaris per aquesta activitat.

Una recomanació: la guia d’excursions i ascencions “Muntanyes de Canejan. Val de Toran” de Montserrat Timoneda i Jaume Llanés.

 400 m  El sender de la imaginacióHem entrat de nou al bosc per una portalada d’avellaners i ara, uns metres enllà, alguna cosa en la forma d’un arbre i en l’expressió d’una roca ens sorprenent i posen a caminar, també, la nostra imaginació.
ACTIVITAT 1: L’Hai presumit i en Roc malfiat 
 500 m  El camí segueix arran del cabalòs Gotèr de Bedrera. Gòters i arrius és com s’anomenen en aranés els rius i els torrents.

Descobrirem una seqüència de faigs (Hais) esculturals (una autèntica exposició arbòria, que ens farà treure la càmera del sarró i les propostes fotogèniques se’ns multiplicaran).

Els entapissats de molsa i la vegetació epífita ,que arriba a formar petits jardins sobre grans troncs, posa de manifest la gran humitat ambiental que caracteritza el clima…

PI 1: Gotèr de Bedreda

 630 m  Arribem de nou a la pista just a l’alçada d’un pont de ciment. Deixem el camí que seguíem i agafem la pista a ma esquerra.   Aquest tram ens haurà permès fer un tastet de l’itinerari de la vall de Bedrera (gr 211-3) per l’antic camí que servia per baixar el mineral de les primeres mines de Liat, amb mules i carretes!. Ara, en molts trossos, el camí ja no és més que un entranyable corriol emboscat però, els marges de pedra seca testimonien la importància d’aquest vial en el passat.

L’excursió vall amunt és exigent pel desnivell però un autèntic espectacle forestal i paisatgístic

 740 m  La pista segueix planera primer en direcció sud-nord i desprès girant cap a l’Est. És un bon tram per observar la diversitat d’arbres caducifolis d’aquest bosc.

La pista més oberta i la orientació del primer tros afavoreix la presència d’arbustos i altra vegetació amant de la llum i l’escalforeta.

A ple estiu, en els dies més caniculars, us sorprendran uns catacrics subtils i persistents. Són les tavelles dels ginestells (nom arenés. nom c.) que esclaten sota l’efecte tèrmic.

 1.110 m  Arribem al trencall i, a ma dreta, agafem la pista que ens portarà en direcció al:

Barratge de Barraier, Liat per Gueri. GR-211”.

 A finals de primavera o a l’estiu, en aquest punt potser ens cridarà l’atenció un arbust exuberant amb uns generosos raïms de flors violàcies envoltats, molt probablement, d’una munió de papallones. És tracta de la Budleia, una planta tant atractiva com perillosa. És una espècie al·lòctona que fugint dels jardins ha esdevingut una poderosa invasora. (Una qüestió delicada que mereix una reflexió) 
 1.500 m

El tram puja suaument i sostinguda, pel vessant més obac de la vall.

Al costat d’una fageda amb alguns verns a les canals i, arreu, freixes, molts avellaners grans i força cirerers, alguns grossos. Els talussos suporten moltes molses i hepàtiques.

Aquí podem apreciar, també, la diversitat i presència de les falgueres, i si estem atents en descobrirem algunes de singulars exclusives dels ambients més atlàntics.

 2.050 m  Al marge esquerre de la pista trobem el pal nº 146 de la línia elèctrica. Serveix d’indicador, sovint reforçat amb una fita de pedres al costat, de que hem de prendre el corriol que baixa per l’esquerra cap al riu, en angle agut amb la pista per la que hem vingut.  De seguir per la pista arribaríem en pocs minuts al Barratge i a partir d’aquí podríem ascendir cap a les Gorges d’Emèr. L’engorgat és imponent i permet admirar la cara nord del Tuc d’Emèr, de grans dimensions i verticalitat. Tot un repte per a alpinistes especialitzats. És tal la profunditat i el recolliment ombrívol d’aquest vessant que, a ple estiu, habitualment encara hi resta una congesta de neu sense acabar de fondre.Una excursió una mica més exigent però molt recomanable.
 2.170 m  Baixem per un antic camí amb marges de pedra, sense traça molt definida.  Entrarem de nou en una fageda espectacular, amb arbres centenaris de ports esculturals i grans blocs de pedra folrats de molsa i plantes rupícoles, que obrirà camins a la fantasia i a la suggestió artística. ACTIVITAT 1: El sender de la imaginació
 2.500 m Creuem el riu.Manca una antiga passera. Caldrà creuar el riu pels blocs de pedra. Cal anar en compte.  En aquestes aigües hi habita un dels essers més enigmàtics de la fauna del país. La Bohera muscandela, almesquera o ratolí trompeta: Petit mamífer de la família dels talps, totalment adaptat a fer vida a l’aigua. Fins fa ben pocs anys la seva presència era molt incerta si no totalment desconeguda. Curiosament no se n’ha començat a tenir notícia fins que és va descobrir que la seva detecció era relativament fàcil a través dels excrements, que diposita en pedres enmig del riu, fent petites latrines.

PI 2: Fauna. Ratolí trompeta

 2.600 m  El corriol guanya desnivell lentament, en pendent molt suau Solell

El camí canvia de vessant, ara estem al solell
De seguida ho apreciarem amb la vegetació, reapareixen els ginestells, les falgueres “canvien” ara trobem bàsicament la falguera aquilina (la única que té tronc i branques).

Les herbes prendran un accent més aromàtic: farigola de muntanya, orenga,..

Si estem en temps calorosos sentirem fressa de fulles seques, provocada per la vivacitat de les sargantanes. Noves tonalitats i solistes faran variar el concert natural a càrrec dels ocells i dels grills, a la vegada que la remor de l’aigua és va atenuant.

El paisatge s’anirà humanitzant, no en va ens trobem al vessant més acollidor i favorable per a l’activitat pastoral i la residència. Tots els pobles de la vall estan en aquest costat.

 2.730 m  El camí, en descens, arriba a una clariana. Deixem a l’esquerra un camí perdedor que baixa tot reculant cap el torrent i prenem un corriol a la dreta de l’esbadregall de rocs caiguts del cingle.

Creuem el Goter (torrent) de Bauma i seguim el camí sense alternatives possibles.

 A principis de primavera els narcissos tenyeixen de groc la raconada per on flueix el torrent. Més endavant la bosquina creixent vé dominada per avellaner, freixe, càrpinus(!?), auró negre. Les pedres del marge ofereixen espai a diferents falgueretes rupícoles (Falzia roja, entre d’altres).
 3.080 m  Aquest camí és com una balconada que ens permet gaudir d’una perspectiva àmplia del que ens envolta. El fons de vall se’ns presenta obert, amb els prats d’Era Honeria i voltants.ACTIVITAT 2: OROGRAFIES SEDUCTORES

PI 3: Cap al sud copsem una magnífica panoràmica

 3.180 m  Arribem a un petit nucli amb algunes bordes en runes i dos abeuradors de pedra consecutius, de 3,5 i 2,5 respectivament.  A partir d’aquí, l’aigua es conduïda per un rec que encapçala un prat de dall. A 20 metres un pollancre molt alt té l’escorça carregada de líquens i vesc a la brancada. Els freixes i els avellaners colonitzen amb generositat l’espai abandonat.PI 4: Abeurador
 3.450 m Entrada al petit nucli, habitat temporalment, de Eth Pradet, amb una font al bell mig. Deixarem el poble tot seguint la carretera asfaltada que baixa al fons de vall. PI 5: Nucli de Pradet
 4.300 m  Deixem a l’esquerra l’accés al poble de Sant Joan de Toran  Sant Joan de Toran, el nucli principal d’aquest sector de la vall, és un poblet que ha estat restaurat de manera exquisida respectant l’arquitectura tradicional. A la façana oest de l’església, una balconada ofereix una visió panoràmica de la vall vers Canejan.
 4.650 m Arribem al refugi Dera Honeria, final de l’itinerari.