Ja farà quaranta anys de la creació del primer itinerari amb finalitats pedagògiques a Catalunya, el del Bosc de Santiga (Barberà del Vallès), el 1975, una proposta de Jaume Terrades i Marina Mir que ens va marcar l’inici del camí; tot un referent per no oblidar el nostre entorn com a espai d’aprenentatge i de l’establiment de relacions afectives amb el patrimoni natural.
De llavors ençà, l’educació ambiental s’ha anat forjant amb una munió de directrius pedagògiques d’organismes nacionals i internacionals d’arreu, de recomanacions, d’orientacions i, sobretot, de centenars d’experiències didàctiques de mestres i educadors/interpretadors de diferents disciplines i professions, que han conformat la realitat actual, el repte de l’acció compartida i compromesa. Passem de conèixer a saber, partint de l’anàlisi de la realitat, com a resultat de l’aplicació del raonament i fruit de l’aprenentatge adquirit, per arribar al coneixement. Fent una mirada des de la psicopedagogia, diríem que el coneixement és qui organitza la ment i la ment estructura la percepció i la interacció amb el medi. El coneixement és diferent de la informació, perquè és el que ens dóna el saber per fer-ne acció i, per tant, en fem ús d’acord amb l’experiència personal.
Hem de tenir cura també que el nostre pas no deixi rastre, per això us proposem fer les sortides en grups no gaire nombrosos. Quan sortim, no només passem una bona estona, sinó que, a més, aprenem conjuntament, i cal prendre consciència sobre la necessitat de respectar i mantenir els indrets que visitem.
Vol ser, doncs, una guia que ens acompanyi a descobrir i gaudir d’aquests petits grans secrets de la natura prop de casa nostra.