Distància

Punt de l’itinerari (km, encreuament…)

Observeu que…

0 m

Iniciem l’itinerari per l’espai a l’antiga entrada a la base militar de la Clota, situada a l’Avinguda de Riells, just després del trencant que permet l’accés al Club Nàutic de l’Escala. Un cop ens trobem dins l’espai seguim el camí principal direcció nord, senyalitzat amb una banderola d’itinerari de Memorial Democràtic.

INICI. Aquesta zona antigament havia estat una zona militar, fet que ha permès un bon estat de conservació. A partir dels anys 90 es va abandonar els seus usos militars de forma definitiva. Aquesta part de la història de l’espai ha deixat algunes empremtes en l’espai com alguns búnquers i trinxeres que anireu trobant al llarg del recorregut. Una tercera part de l’espai actualment pertany al Ministeri de Defensa l’Estat i la resta a l’ajuntament de L’Escala, i es troba en estat de negociació la seva adquisició total per part de l’ajuntament de L’Escala. Actualment forma part del Parc Natural del Montgrí-Illes Medes-Baix Ter i bona part de l’espai també és Xarxa Natura 2000.

240 m

Seguim per aquest camí i a la tercera banderola d’indicació girem a la dreta (est), per tal de poder accedir als dos búnquers que trobem més a llevant. A partir d’aquest punt, voregem els búnquers per l’esquerra fins a trobar el sender de gran recorregut GR 92 o camí de Ronda, senyalitzat amb les marques vermella i blanca i que ens condueix per tota la façana litoral.

PI 1: Búnquers

Conjunt de dos búnquers que, juntament amb els altres dos que hem deixat enrere, a mà esquerra, formen part de la Bateria de Costa L6. Aquesta Bateria, juntament amb d’altres que s’estenen al llarg del litoral català formen part de la línia de defensa que va construir en Franco per vigilar la línia de costa de possibles incursions. Les seves veïnes són la Bateria L7 a Roses i la bateria L5, a Punta Milà del Montgrí. Entre aquestes tres bateries es controlava el Golf de Roses. Actualment estan tancats però s’hi pot accedir demanant la clau al Museu de l’Anxova i de la Sal

450 m

En aquest espai trobem tres grans ambients: la pineda mediterrània, l’ambient de dunes i els penya-segats litorals.

ACTIVITAT 1: Plantes salades, plantes trobades

815 m

Som al vell mig de la Punta de Salpatx.

PI 2: Platges i penya-segats

Platges de còdols i penya-segats de notables alçades, de més de 20 metres i que són hàbitat de diverses espècies florístiques —entre elles destaca la pastanaga marina— i faunístiques —primordialment aus pelàgiques—. El fons marí és de gran riquesa pels hàbitats d’illots, esculls i muscleres i les corresponents espècies bentòniques.

ACTIVITAT 2: És un avió? És un superheroi? No, és un ocell

1.500 m

Ens trobem a la Punta dels Cinc Sous. Un cop arribats al paratge de la cala de l’Illa Mateua i molt a prop del C/ de Punta Montgó, trobem un petit corriol a mà dreta que, paral·lel al carrer ens permet, direcció oest, vorejar el turó del Salpatx pel seu vessant meridional i trobar el conjunt de búnquers de metralladores que es troba a mig construir, seguim per aquest camí.

PI 3: Illa Mateua

Cala de l’Illa Mateua, de marcat interès paisatgístic. Davant d’ella s’erigeix la Punta Montgó, el punt més elevat del municipi, de 96 metres, i que alberga la Torre Montgó. La Torre Montgó és un Bé Cultural d’Interès Nacional —màxima protecció del patrimoni arqueològic—, datada del segle XVI-XVII, i que fou construïda per ordre de Felip II el 1598. És un punt geoestratègic important, com demostra la presència de dues construccions militars. Sota la Torre veiem la urbanització salvatge dels seus vessants litorals, pròpia dels anys 70 i que va desfigurar la façana litoral natural al llarg de tota costa. Observeu els pins. Creixen torts i inclinats. Mireu cap a quin vessant s’inclinen i feu hipòtesi sobre aquest fet.

2.100 m

Arribem a l’antiga pista  forestal, actualment força embardissada, que ens permet accedir a dalt del Turó del Salpatx. Pugem dalt del turó.

PI 4: Turó de Salpatx

Trobarem les restes de l’antiga bateria antiaèria de l’època de la República de les Planasses. D’altra banda, fixem-nos en els dos Càmpings que tenim a la vora —Càmping Montgó i Illa Mateua—. Aquestes dues instal·lacions es troben ubicades en ple espai de connectivitat ecològica i faunística, però estudis realitzats conclouen que la seva funcionalitat fora de l’estiu és alta, i al ser zona d’espais lliures n’assegura la seva protecció davant futures urbanitzacions.

2.400 m

A partir d’aquest punt agafarem el camí que davalla del turó pel seu vessant occidental, direcció oest (esquerra), que ens endinsa per la pineda, intersecció que prendrem cap a l’esquerra.

2.640 m

Trobarem després una altra intersecció, que hem de prendre cap a la dreta. Aquest camí ens conduirà, direcció nord, fins a una intersecció.

2.900 m

Prenem el camí de la dreta que ens conduirà altre cop al camí de ronda  o GR-92.

DUNES FIXADES. Tot i ser normalment la pineda un bosc secundari o de l’alzinar, en aquest espai pren la categoria de bosc primari, ja que per condicions climàtiques i substrat l’alzinar no es pot desenvolupar. En alguns enclavaments, però, trobem plançons d’alzina que, si no hi ha una pertorbació (incendi o desforestació), podrien arribar a configurar una entitat pròpia com a bosc.

3.000 m

Un cop arribats al camí de ronda tornarem pel que ja hem fet d’anada fins al límit de propietat entre els terrenys que actualment pertanyen a l’ajuntament i els que pertanyen al Ministerio de Defensa.

3.320 m

En aquest punt en comptes de seguir pel camí de ronda, agafarem el camí de la dreta que travessa la zona de dunes i que té direcció oest.

SISTEMA DUNAR. Aquesta zona és una representació de l’ambient dunar, on podem distingir les dunes mòbils (amb borró i el lliri de mar) i les fixades (colonitzades per pins, possiblement de forma artificial). La fixació de dunes es va fer necessària en un moment històric molt documentat, sobretot a Sant Martí d’Empúries, on les dinàmiques dunars engolien el nucli.

3.600 m

Trobem altre cop l’itinerari de Memorial Democràtic, molt a prop de la zona d’entrada al paratge.

3.680 m

Final de l’itinerari.