Distància

  Punt de l’itinerari

Observeu que…

0 m

Iniciem l’itinerari a la Plaça de la Germandat de Canyamars i ens dirigim cap al Pou de Glaç tot prenent el camí del mateix nom. Travessem el nucli urbà passant per la Plaça de les Alzines i seguint el carrer, que acabarà convertit en una pista al deixar el poble. La seguim.

La Germandat de Canyamars és l’entitat activa més antiga del municipi (fou fundada el 17 de maig de 1879), per a l’assistència i l’ajut social entre el associats.

485 m

Som al Safareig de la Barca. Deixem un parell de pistes secundàries a mà esquerra i una a mà dreta per travessar tot seguit la Riera de Canyamars. Continuem per la pista principal deixant a l’esquerra la riera i l’entrada de l’aparcament del Pou de Glaç.

Al Safareig de la Barca no hi queden restes del safareig que li dóna nom, però en canvi hi destaquen uns magnífics exemplars de roure i alzina. La vegetació de ribera original ha estat substituïda per les plantacions de plàtans i pollancres.

780 m

Ara ens trobem al Pou de Glaç. La pista passa entre la rampa i la boca de càrrega del pou. La seguim endavant. Després d’una pujadeta veurem la porta d’entrada a la finca de Can Cunit i a mà dreta una pista secundària que haurem d’agafar tot abandonant la pista principal.

Al costat del Pou de Glaç hi destaca un esplèndid pi pinyer, i al tram de riera que queda situat just davant la boca de descàrrega del pou hi fan acte de presència alguns exemplars de vern.

ACTIVITAT 1: Retrat robot del Pou de Glaç

1.015 m

Pugem per la pista, passant per sota una línia de mitja tensió, travessant un parell de sots i ascendint suaument fins a arribar a un alzinar madur. Ben entrats a l’alzinar trobarem alguns exemplars de llorer notables.

Just abans del creuament d’aquesta pista, a mà dreta del camí principal s’hi pot reconèixer un tram del traçat de l’antic canal que conduïa l’aigua des de la riera cap al Pou de Glaç.

1.809 m

Estem a l’alzinar amb lloreda de Can Vallalta. La pista segueix  molt planera en aquest tros. A la nostre dreta a dalt de tot podem veure la casa que dóna nom a l’indret. No deixem en cap moment la pista principal, trobarem de nou alguns pins, farem tres o quatre revolts i arribarem a la carena, on toparem amb una pista forestal més ampla.

La baga serva un microclima favorable a la pervivència de l’alzinar madur, fresc, ombrívol i amb un sotabosc peculiar i esclarissat, però salvaguardat de la inversió tèrmica del fondal. Això facilita la presència d’una població de llorers (Laurus nobilis), de les més notables del país.

Veiem grans blocs de pedra: mostra dels granitoids durs que conformen la serra de can Vallalta.

2.680 m

Ens trobem a la Planeta d’en Vidal, i ara hem de girar a mà dreta tot seguint la pista carenera en direcció SW. Al cap d’uns 150 metres arribarem a la Plana de Can Vallalta, on a mà dreta apareixen els camps que envolten la masia. Deixem enrera una pista que davalla cap a l’esquerre i una a la dreta que ens portaria cap a la casa. Seguim sempre la pista carenera fins que arribem al final dels camps. Ben passats, ens desviarem per una pista que baixa a la dreta.

La Plana de Can Vallalta ofereix una molt bona panoràmica del vessant meridional de la serra del Corredor. Podem observar els canvis de vegetació. Són combinacions d’alzinars, suredes i pinedes, que ens permeten intuir les antigues vinyes, els canvis de gestió forestal o un antic incendi (1981) sobre Canyamars i fins la carena del sector de ponent.

3.168 m

Ara comencem la baixada, de moment força suau. Deixem un corriol a mà dreta i al cap d’uns 200 metres arribarem a una zona de camps, també a la nostra dreta. Un cop deixats enrere, el pendent es va incrementant. A mitja baixada la vegetació canvia fent-se més seca, amb un clar domini de les pinedes. Deixem un parell de camins emboscats a mà esquerra.

A 80 metres d’haver començat a baixar per la pista, trobem a mà dreta uns blocs de granit recoberts de molsa. Si cerquem una mica potser podrem localitzar una acumulació de femtes a sobre d’un d’ells, que corresponen a una letrina de gat mesquer o geneta (Genetta  genetta).

Tot baixant podem tenir una bona perspectiva de la Serralada Litoral cap al Sud-Oest.

3.850 m

Ens trobem al bell mig d’una pineda, que va substituir una antiga vinya vers el 1980. Seguim davallant per la pista de pendent molt pronunciat, mentre anem girant vers el N i la vegetació torna a canviar, fent-se més frescal i frondosa fins que arribem, de nou, a la Riera de Canyamars, prop del safareig de la Barca, per on hem passat a l’inici de l’itinerari.

Les pinedes del Maresme acostumen a ocupar els indrets on antigament les vinyes n’eren el conreu dominant. La poca exigència dels pins i el seu comportament oportunista els permet viure en indrets amb una migradesa de sòl i nutrients considerable. A l’entorn d’aquesta pineda s’hi poden veure restes d’antigues parets, testimoni de l’ocupació secular de la muntanya.

ACTIVITAT 2: Com era, com serà?

Mentre anem baixant, es pot veure com la vegetació canvia gradualment. A tocar de la riera hi fan acte de presència caducifolis com els cireres, els castanyers, algun avellaner, arbustos d’indrets humits com el gatmaimó, falgueres i alguna cua de cavall. Sense oblidar les omnipresents ortigues i les plantacions de plàtans i pollancres.

Un petit clot amb castanyers a prop ens marca l’antic emplaçament d’un pou de glaç, avui dia desaparegut, més petit que el principal.

4.410 m

Travessem la riera i trobem una pista paral·lela a aquesta que agafarem cap a l’esquerra, tot passant per una plantació de plàtans fins a arribar a les restes del Molinot, davant l’edifici de Manufactures Canyamars.

El Molinot representà una de les primeres activitats industrials de Canyamars. Des del safareig de la Barca es derivava l’aigua de la riera fins a la bassa superior. Amb un desnivell de 4 metres, queia al carcavà i feia girar la roda, i aquesta, la mola, per moldre el gra. Un plafó ens n’informa al mateix lloc. Data de l’any 1570, tot i que es podria remuntar al s. XIV. Actualment podem observar restes de la bassa i del cup.

4.790 m

Des del Molinot pugem a mà dreta cap al poble per un carrer asfaltat que ens retorna a la Plaça de les Alzines, indret per on ja hem passat abans.

Manufactures Canyamars, “La Tortuga”, fou la principal indústria moderna del municipi durant molts anys. Molt activa fins la crisi del tèxtil de la dècada de 1980. I la primera en canviar la ocupació rural de molta gent del poble.

4.850 m

Plaça de les Alzines. Des d’aquí hem de desfer l’itinerari pel Camí del Pou de Glaç fins a la Plaça de la Germandat.

4.980 m

Plaça de la Germandat. Inici i fi de l’itinerari.